Saps què és la teràpia Gestalt i en què es fonamenta? En aquest article podràs descobrir més sobre els orígens i els fonaments d’aquesta coneguda teràpia humanista nascuda als anys 60 als EUA.

Context Mundial i Psicologia Humanista

Imagina que la Segona Guerra Mundial tot just ha acabat i et trobes als Estats Units d’Amèrica i formes part d’un col·lectiu de persones amb inquietuds i idees sobre com ha de ser el nou paradigma de la psicologia i la psiquiatria.

No creus en l’hegemonia del Conductisme i de la Psicoanàlisi, que s’han establert com a doctrines en la psicoteràpia i no contemplen qüestions com: què és allò que fa única a cada persona?, què és el que és subjectiu de l’experiència humana?, com està connectat el cos i la ment? Penses que cal un canvi i que la psicologia també ha de posar el focus en la naturalesa i l’existència humana, en l’experiència emocional i subjectiva o en allò que ens aporta felicitat i ens mou i ens motiva.

Un grup de psicòlogues i psicòlegs van «rebel·lar-se» contar l’statu quo de la psiquiatria i la psicologia entre els anys 50 i 60 i van començar a concebre una forma diferent de fer psicoteràpia; una nova mirada on la «persona» estigués al centre i fos considerada com un ésser complet. Una nova perspectiva psicoterapèutica que tenia en compte els sentiments, les emocions i les motivacions dels «pacients».

Es considera, com a punt de partida de Psicologia Humanista -també coneguda com a «tercera força»-, la publicació del «Manifest Bugental» als Estats Units. Arran d’aquest canvi de paradgima, apareixen noves formes de psicoteràpia i noves teories en psicologia, així com autors molt reconeguts com A. Maslow (link). La Teràpia Gestalt és una altra d’aquestes filles de la tercera força, de la mà de Fritz S. Perls i Laura Perls.

Què és la Teràpia Gestalt?

«La Teràpia Gestalt, més que una teoria de la psique, és un eficaç abordatge terapèutic i una filosofia de vida on preval la consciència (awareness, adonar-se), la mateixa responsabilitat dels processos en curs i la fe en la saviesa intrínseca de l’organisme (la persona total que som) per a autoregular-se de manera adequada amb un mitjà canviant.»

Peñarrubia, F. (2008). Terapia Gestalt: la vía del vacío fértil. Alianza Editorial (traducció pròpia del castellà)

La Teràpia Gestalt és una psicoteràpia humanista enfocada en el desenvolupament de la capacitat de consciència (awareness), la responsabilitat personal i la integració de les diferents parts de la personalitat que poden estar en conflicte o alineades.

Tenir consciència o Adonar-se (awareness)

Tenir consciència vol dir, “adonar-se” de l’experiència inmediata, de quelcom que s’està experimentant -en el moment present, com no pot ser d’una altra manera-.

Per exemple: un pot adonar-se del color blau del cel, això és un tipus de conscìencia sensorial-externa, o un/a pot adonar-se de com està assegut a la cadira davant l’ordinador, o de la temperatura de l’habitació, també això és tenir consciència. També podem adonar-nos dels nostres pensaments, de la nostra imaginació o de com respirem.

Per a la Gestalt, l’exercici de consciència o de la capacitat d’adonar-se, és important perquè té relació amb els nostres nivells de malestar i benestar. Té a veure amb la capacitat de percebre i atendre, dins i fora de nosaltres, tot allò que està succeint en aquell moment. Llavors, tenir consciència és important per saber què estic necessitant en aquest precís instant.

Et proposo un petit experiment: un cop hagis acabat aquesta línia, tanca els ulls i mira de ser conscient de la teva postura corporal, de com estàs ara mateix i de si hi ha alguna part del teu cos que se’t faci més present que la resta… Endavant, tanca els ulls i prova! Això és un petit exercici de consciència o presentificació, de connectar amb el moment present, amb el teu aquí i ara desde el cos.

Aqui i Ara, viure el Present

És en el moment present, en l’aquí i l’ara, on podem desenvolupar l’exercici de la consciència. És a dir, només aquí i ara, en aquest precís instant, puc ser conscient d’allò que m’està passant. El futur encara no hi és, el passat ja és passat. Podem observar, llavors, que aquesta forma d’entendre la psicoteràpia adopta la idees filosòfiques més populars a orient (Zen o Budisme) on l’atenció al moment present és clau en moltes pràctiques com el ioga o la meditació. Només aquí i ara, es pot experimentar i sentir. 

Per poder acceptar i atendre tot allò que ens passa a nivell psico-emocional, necessitem recòrrer un camí cap a la nostra essència.

Acceptar-nos està relacionat amb la capacitat de fer-nos responsables de nosaltres mateixos/es. La Teràpia Gestalt proposa que et facis responsable d’allò que sents, penses i fas, que no tractis de culpar “al veí” o “a te mare”. Si ets capaç de fer-te responsable de tu i dels teus actes, de les teves necessitats i sentiments; llavors pots arribar a fer un canvi, llavors pots començar a fer les coses d’una altra manera i trobar un cami cap al teu benestar.

Resum

En resum, serien 3 les idees principals que es desprenen de la Teràpia Gestalt (Peñarrubia, 2008): desenvolupar capacitat de consciència (adonar-se), aprendre a acceptar-nos tal com som (auto-recolzament), i responsabilitzar-nos d’una forma genuïna (auto-responsabilitat).

A «La vieja y la novíssima Gestalt» (Naranjo, 1990), Claudio Naranjo descriu també els principis bàsics de la filosofia de la Gestalt -en un altre article també escriure sobre la figura de Claudio Naranjo i com ha influit a la Gestalt-:

• Viure l’aquí i l’ara, preocupar-se del present més que del passat o el futur i en relació amb el present més que amb l’absent.
• Evitar la imaginació i experimentar el real.
• Abandonar pensaments innecessaris: sentir i observar (ús dels sentits).
• Preferència per expressar abans que manipular, explicar, justificar i/o jutjar.
• Lliurar-se al desgrat i al dolor tant com al plaer: això és no restringir el fet d’adonar-se.
• No acceptar cap «deuria o tindria» que no sigui el d’un/a mateix/a: no adorar a cap fals ídol.
• Responsabilitzar-se de les accions d’un/a mateix, així com dels sentiments i pensaments.
• Acceptar-se a un/a mateix tal i com és, en comptes de lluitar irreflenablement per intentar canviar (teoria paradoxal del canvi).

Referències i Bibliografia

• ¿Qué es la Terapia Gestalt? | AETG. (2022). AETG. https://aetg.es/gestalt/terapia-gestalt
• Peñarrubia, F. (2008). Terapia Gestalt: La vía del vacío fértil. Alianza Editorial
• Perls, F. S., Hefferline, R., & Goodman, P. (2011). Gestalt Therapy: Excitement and Growth in the Human Personality. The Gestalt Journal Press.